Però on realment es coneix el cor d’una ciutat és als seus carrers i tot resseguint el famós mur varem passejar per barris tan coneguts com Mitte, on els nous edificis de la Postdamer Platz ens recordaren que l’arquitectura moderna sempre mira cap a un futur que està per escriure. Els patis del barri jueu serviren per a veure que la vida envaeix cada centímetre de Berlín tot i  recordant els anys durant els quals els nazis perseguiren als jueus. En canvi, Kreuzberg ens va mostrar aquell esperit artísticament més alternatiu, allí on el jovent vol expressar les seves inquietuds.

Finalment, abans de fer les maletes, tots vam mirar cap a la gran torre de telecomunicacions propera al nostre hotel tot recordant una cançó del músic italià Franco Battiato: Alexanderplatz, aufwiederseen. I, realment, de camí cap a casa, sembla ser que la majoria d’estudiants tornaran, un dia o un altre, a trepitjar les voreres d’una ciutat que enamora i que quedarà per sempre vinculada als seus records.

 

 

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada