La Història serveix per moltes més coses de les que els alumnes  creuen. De fet, tornant a la Tarragona romana, aquella Tarraco que era més important que la Barcelona d’aquells temps, descobrim bona part de la nostra essència. No són el català i el castellà llengües derivades del llatí? No va ser la seva eficaç arquitectura una eterna influència en moltes de les actuals construccions? Evidentment que sí. Per això, durant els passats 19 i 26 de març, els nostres alumnes de Primer d’ESO visitaren les precioses restes arqueològiques de la capital tarragonina acompanyats per la Maria Cuberta i en Federico Navarro, dos dels professors de Ciències Socials.

Sobre el terreny, però, unes nois que feren de guies ajudaren mitjançant uns dossiers a què els estudiants descobrissin per ells mateixos les petjades dels romans i dels ibers, aquell poble que rebria els seus conqueridors enmig d’una guerra que enfrontava  Roma amb la totpoderosa Cartago. A classe, per cert, hem parlat de les Guerres Púniques. Seguint la muralla amb la mirada vam comprovar que alguns carrers portaven la signatura dels obrers ibers, que així podien cobrar exactament per la feina que feien. Visita obligada va ser la de l’amfiteatre, allí on els gladiadors lluitaven davant del públic. També varem veure l’estàtua d’Octavi August, el primer i millor emperador, artífex d’una Pax Romana que duraria segles i que portaria la cultura i el coneixement més enllà de Roma. I és que, sens dubte la romanització és part de la nostra personalitat.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada